dilluns, 16 de novembre del 2009

Venir al món a patir



Cada segon i mig a Xina neix una vida nova, però cada any d’aquestes vides ni ha un milió que són abandonades.
Nenes mortes abans de néixer per imposició del govern. Nenes mortes després de néixer perquè no tenen les necessitats més bàsiques de la vida, i perquè són abandonades a pocs segons i minuts del seu naixement, i es troben soles i sense possibilitats de poder sobreviure. Nenes, que aconsegueixen viure, però són portades en orfenats, on seran mal ateses i on patiran fins potser en molts casos acabar morint per negligències. Altres aconseguiran sobreviure del dolor i amb esperança aconseguir que algun dia siguin adoptades i així poder començar una nova vida amb condicions.
Miro tot això des dels meus ulls, i se’m cauen les llàgrimes, el meu cor s’encongeix de tristesa i pena, reflexiono, penso sobre com pot ser tan diferent la meva vida de la d’aquestes nenes. Com poden arribar a patir, i sobretot arribar a suportar tan i tan de dolor.
M’ és totalment impossible d’entendre aquesta situació, com poden haver-hi persones capaces de treballar en un orfenat i deixar patir unes criatures d’aquesta manera?. Com poden tenir el cor t’han petit per poder veure que s’estan morint infants al seu voltant i deixar-los allà abandonats?.
Mil preguntes em venen al cap i totes sense resposta, sense poder entendre aquestes persones, em costa d’entendre-ho perquè jo no podria actuar d’aquesta manera i tancar els ulls i fer com si res.
Veig aquests infants des d’aquí i faria tot el que fos per poder-los ajudar, donar tot el meu suport i tota la meva ajuda, i aquesta encara seria insuficient.
Vist això tampoc puc entendre com pares que estan desitjant adoptar criatures, hagin de passar per processos tan llargs i a l’hora complexos per arribar a adoptar un infant, que amb tota l’espera interminable moltes vides ja poden haver desaparegut.
Des d’aquí espero que algun dia això es pugui acabar, i aquestes nenes siguin considerades per la seva societat com el que són: PERSONES, que es mereixen viure i ser felices.




1 comentari:

  1. Això ens ha de fer reflexionar a l'entorn de les persones que us demanaran atenció en el moment en què desenvolupeu la vostra tasca professional, Mireia!
    Bon post!

    ResponElimina