Quina vida els espera?

Referent al vídeo visionat a l’anterior classe, i les necessitats de Maslow:
Aquest documental em va aportar molta tristesa, ràbia i impotència.
Tristesa per aquests nens, que han estat abandonats per les seves mares, degut a diverses circumstàncies.
Tristesa perquè han hagut de viure i viuran la vida sense les necessitats més bàsiques, i sobretot per veure com han de passar per poder sobreviure, passant gana, fred, dolor i més dolor.
També sento ràbia i impotència perquè des d’aquí veig que necessiten ajuda, que no els puc proporcionar i que els que realment estant allà, a prop seu, no els fan ni cas, fins i tot a vegades es burlen d’ells. Impotència de veure que viuen en una vida plena de dolor constantment i no poder fer-hi res.
Basant-nos en les necessitats de Maslow, i la seva piràmide, veiem que aquests infants no tenen cobertes cap de les necessitats de la piràmide.
Els manquen algunes necessitats fisiològiques, no tenen què menjar, no tenen alimentació, no descansen, viuen en un cansament constant.
Tampoc tenen coberta la segona necessitat, la de seguretat, no tenen una família que els pugui proporcionar certa seguretat¸molts no tenen salut, viuen sense sostre.
La necessitat de l’afiliació tampoc la tenen, són nens que creixen sense afecte, sense un suport afectiu que és molt important pels infants i pel seu desenvolupament.
També manca la necessitat del reconeixement.
I la última necessitat de la piràmide que és l’autorealització tampoc la gaudeixen.
Jo em pregunto vist aquest documental, quina vida és aquesta, i llavors reflexionant veig que moltes vegades ens queixem per coses insignificants i quan observo això veig la sort que tenim, i com hi ha gent, que viu sense la necessitat més bàsica de la vida, i lluiten per arribar algun dia a aconseguir-la. Ho aconseguiran?