Si el primer que fa només aixecar-se al matí és encendre l'ordinador i connectar-se a Internet, revisa el seu correu electrònic cada cinc minuts o passa més de 30 hores setmanals -fora de l'ús laboral- enganxat a la Xarxa, té vostè un problema. Alguns li definirien com un "addicte a Internet". Uns altres asseguren que aquest trastorn no existeix, i parlen d'un ús "excessiu" o "abusiu" de la Xarxa. Addictes?, simples fanàtics d'Internet? Mentre el debat entre psiquiatres i experts en noves tecnologies s'acalora, alguns ajuntaments han inclòs la Xarxa en els seus plans d'addiccions. A més, algunes clíniques ja tracten a pacients d'aquesta "addicció no química". Un problema que, dependència o no, pot condicionar la vida. Però existeix l'addicció a la Xarxa?, és una malaltia? La resposta és complicada. Desenes d'estudis ho desmenteixen. Altres punts disertan sobre un fenomen que, diuen, ha augmentat en els últims anys. Al voltant del 5% de casos que tracta Proyecto Hombre són per dependència d'Internet i noves tecnologies, segons aquesta associació que atén a unes 13.000 persones a l'any. A pesar d'això, aquesta addicció no figura en el DSM-IV, el manual més utilitzat en tot el món per al diagnòstic de desordres mentals, editat per l'Associació Americana de Psiquiatria. "Tampoc l'Associació Americana de Psicologia l'accepta", diu Helena Matute, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Deusto.Una "dependència" que Iván P. diu que ha tingut. Aquest andalús de 32 anys passava unes 10 hores al dia en Internet. "Xatejava, em llençava segles en jocs en Xarxa, descarregant-me música, navegant... però sobretot comprant", compte. Va arribar a deixar de dormir per estar més temps en línia. El que va començar com un hobby va acabar com un problema. La seva passió li va dur a aïllar-se del món i a buscar altre després de la pantalla de l'ordinador. Un univers paral·lel habitat per bits. "M'encantaven els videojocs i contactar amb altres internautes com jo", compte. Si no podia connectar-se es posava irascible i fins i tot es trobava malament.
Iván va ser tractat fa any i mig per un problema de "addicció a Internet" en la clínica Capistrano de Mallorca. Va Estar internat quatre mesos. Va passar per diversos tallers de teràpia ocupacional per a aprendre a dedicar el seu temps a altres coses que no fossin la Xarxa. També per teràpies, individuals i de grup "per a aprendre a comunicar-se cara a cara i no a través de l'ordinador", explica Vázquez Roel.Però el cas d'Iván no és l'únic. Capistrano ha atès a desenes de casos com el seu en els últims cinc anys. "L'addicció a Internet és una dependència no química que, moltes vegades, està associada a altre tipus d'hàbits. Addicció a l'alcohol, la cocaïna...", assegura el doctor José María Vázquez-Roel, director del centre.Pàgines de sexe, xats o jocs en la Xarxa. A part del mitjà en si mateix, hi ha continguts "especialment addictius", segons el director de la clínica Capistrano. "Molts videojocs online en els quals la violència està contínuament present, per exemple, són perillosos. Sobretot per als joves", assegura.Però, segons aquest professional, tota la població corre el risc de "enganxar-se". Fa un any i mig la seva clínica va fer un estudi sobre el "risc de la ludopatía" i el "ús problemàtic d'Internet" en les illes Balears. Van entrevistar a més de 800 persones i van arribar a la conclusió que el 8% de la població d'aquesta comunitat, sofria dependència o addicció a Internet. Una xifra que per al director del centre mallorquí és "una radiografia" del que ocorre en la resta d'Espanya.No obstant això, no tots estan d'acord. "Internet, com a tal, no és addictiu. No té res a veure amb les drogues, que sempre fan mal. La Xarxa, no. Cada vegada més gent usa Internet diàriament i no obstant això, no s'enganxa. Les drogues sí són addictives", reivindica Helena Matute. "L'ús excessiu d'Internet pot ser un comportament compulsiu, però no té a veure amb el temps que s'utilitza la Xarxa", matisa.Passar el dia en Internet és una addicció o una forma de vida? El primer que fa Ana R. en 'arribar a casa és connectar-se a Internet. Amb un ull en la televisió o en les tasques i altre en el Messenger, passa hores parlant amb amics als quals, la majoria de les vegades, ha vist fa unes hores. Als seus 19 anys declara que quedar-se sense connexió a la Xarxa és "de les pitjors coses" que li pot passar.El cas d'Ana és comú a molts joves. Senten la necessitat d'estar permanentment comunicats i, per a ells, la manera més fàcil i barata és Internet. "Si no em connecto em fa l'efecte que m'estic perdent alguna cosa", compte. En la Xarxa tenen el seu univers particular, gairebé sempre calcat al terrenal.
Iván va ser tractat fa any i mig per un problema de "addicció a Internet" en la clínica Capistrano de Mallorca. Va Estar internat quatre mesos. Va passar per diversos tallers de teràpia ocupacional per a aprendre a dedicar el seu temps a altres coses que no fossin la Xarxa. També per teràpies, individuals i de grup "per a aprendre a comunicar-se cara a cara i no a través de l'ordinador", explica Vázquez Roel.Però el cas d'Iván no és l'únic. Capistrano ha atès a desenes de casos com el seu en els últims cinc anys. "L'addicció a Internet és una dependència no química que, moltes vegades, està associada a altre tipus d'hàbits. Addicció a l'alcohol, la cocaïna...", assegura el doctor José María Vázquez-Roel, director del centre.Pàgines de sexe, xats o jocs en la Xarxa. A part del mitjà en si mateix, hi ha continguts "especialment addictius", segons el director de la clínica Capistrano. "Molts videojocs online en els quals la violència està contínuament present, per exemple, són perillosos. Sobretot per als joves", assegura.Però, segons aquest professional, tota la població corre el risc de "enganxar-se". Fa un any i mig la seva clínica va fer un estudi sobre el "risc de la ludopatía" i el "ús problemàtic d'Internet" en les illes Balears. Van entrevistar a més de 800 persones i van arribar a la conclusió que el 8% de la població d'aquesta comunitat, sofria dependència o addicció a Internet. Una xifra que per al director del centre mallorquí és "una radiografia" del que ocorre en la resta d'Espanya.No obstant això, no tots estan d'acord. "Internet, com a tal, no és addictiu. No té res a veure amb les drogues, que sempre fan mal. La Xarxa, no. Cada vegada més gent usa Internet diàriament i no obstant això, no s'enganxa. Les drogues sí són addictives", reivindica Helena Matute. "L'ús excessiu d'Internet pot ser un comportament compulsiu, però no té a veure amb el temps que s'utilitza la Xarxa", matisa.Passar el dia en Internet és una addicció o una forma de vida? El primer que fa Ana R. en 'arribar a casa és connectar-se a Internet. Amb un ull en la televisió o en les tasques i altre en el Messenger, passa hores parlant amb amics als quals, la majoria de les vegades, ha vist fa unes hores. Als seus 19 anys declara que quedar-se sense connexió a la Xarxa és "de les pitjors coses" que li pot passar.El cas d'Ana és comú a molts joves. Senten la necessitat d'estar permanentment comunicats i, per a ells, la manera més fàcil i barata és Internet. "Si no em connecto em fa l'efecte que m'estic perdent alguna cosa", compte. En la Xarxa tenen el seu univers particular, gairebé sempre calcat al terrenal.
Aquest article va ser publicat al diari al país
Molt bona aportació, Mireia!
ResponEliminaEndavant amb el blog!