Si ens falla la memòria som incapaços de fer una vida completament normal, incapaços també d’aprendre i recordar.
La memòria és la capacitat per recordar o reconèixer una experiència prèvia, és considerada la segona gran funció del nostre cervell.
Els estudis neurològics coincideixen a dir que els diferents trossos d’un record es troben dispersos per tot el cervell i que son els 100.000 milions de neurones que tenim i els 1.000 bilions de connexions que es produeixen entre elles les que fan possible reconstruir-lo.
El punt de connexió entre dos neurones és on es codifiquen els records.
Ningú no ha pogut determinar amb precisió el volum d’informació que podem meoritzar.
Hem de distingir entre dos tipus de memòria: la de curt i la de llarg termini. La de curt termini és una memòria operativa i limitada. Es posa la informació per un període molt breu. Aquesta és la que es veu més afectada a mesura que envellim.
La de llarg termini, és la que queda gravada de forma duradora, per un temps infinit.
De tipus de memòria n’hi ha diversos. Podem distingir segons l’aprenentatge la memòria explícita i la implícita. La memòria explicita fa referència als records deliberats i conscients que tenim sobre el nostre coneixement del món o sobre les nostres experiències personals. La memòria implícita són els records inconscients que es basen en els nostres hàbits perceptius i motors.
La nostre memòria així doncs és el nostre disc dur, el nostre disc de records, experiències passades, és vital per nosaltres, vital per el nostre dia a dia, per aprendre, recordar. La nostre capacitat per emmagatzemar informació és il·limitada, és personal i intransferible, Tot plegat un misteri.
La memòria és la capacitat per recordar o reconèixer una experiència prèvia, és considerada la segona gran funció del nostre cervell.
Els estudis neurològics coincideixen a dir que els diferents trossos d’un record es troben dispersos per tot el cervell i que son els 100.000 milions de neurones que tenim i els 1.000 bilions de connexions que es produeixen entre elles les que fan possible reconstruir-lo.
El punt de connexió entre dos neurones és on es codifiquen els records.
Ningú no ha pogut determinar amb precisió el volum d’informació que podem meoritzar.
Hem de distingir entre dos tipus de memòria: la de curt i la de llarg termini. La de curt termini és una memòria operativa i limitada. Es posa la informació per un període molt breu. Aquesta és la que es veu més afectada a mesura que envellim.
La de llarg termini, és la que queda gravada de forma duradora, per un temps infinit.
De tipus de memòria n’hi ha diversos. Podem distingir segons l’aprenentatge la memòria explícita i la implícita. La memòria explicita fa referència als records deliberats i conscients que tenim sobre el nostre coneixement del món o sobre les nostres experiències personals. La memòria implícita són els records inconscients que es basen en els nostres hàbits perceptius i motors.
La nostre memòria així doncs és el nostre disc dur, el nostre disc de records, experiències passades, és vital per nosaltres, vital per el nostre dia a dia, per aprendre, recordar. La nostre capacitat per emmagatzemar informació és il·limitada, és personal i intransferible, Tot plegat un misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada