La música i el desenvolupament cerebral infantil

Els primers tres anys de vida d’un nen representen un període important en el futur de l’individu, ja que s’estableix aquesta relació especial entre pare i fills. La música pot contribuir a reforçar aquest vincle i aconseguir que s’estableixi una relació sana i operativa.
La música pot ser un vincle pel desenvolupament integral del nen que abarca les àrees cognitives, social, emocional, afectiva, motora, del llenguatge, així com la capacitat de lectura i escriptura.
En els segles XIX i XX es va produir una ampliació i perfeccionament dels diferents instruments musicals. La música es va començar a fer servir com a mètode terapèutic especialment en la segona meitat del S. XX degut al reconeixement dels seus efectes sobre l’estat afectiu i d’atenció dels individus.

EL CERVELL
El cervell humà constitueix l’òrgan més important i de major complexitat del sistema nerviós, és un òrgan que durant la infància pateix canvis maduratius i que és altament sensible als estímuls externs. Anatòmicament el podem dividir en dos hemisferis, cadascun amb característiques funcionals diferents i especials, composats per lòbuls i coberts per una estructura denominada escorça cerebral en la que s’hi troben les àrees del desenvolupament humà.
Els estudis neuroanatomics han demostrat que l’hemisferi esquerre s’especialitza en el processament del llenguatge i l’hemisferi dret en la percepció i processament de la música.
El cervell humà funciona per mitjà de connexions (sinapsis) que realitzen les cel·lules cerebrals anomenades neurones i que són les encarregades des transmetre l’impuls nerviós que determina la seva conducta.
El cervell humà presenta una alta capacitat d’aprenentatge i té la propietat de funcionar en situacions extremes o de dèficit tant orgànics com funcionals, aquesta capacitat s’anomena plasticitat cerebral.
L’EFECTE “MOZART I TOMATIS”
A mitjans del S.XX un metge otorrinolaringòleg -Alfred Tomatis- va iniciar una proposta de rehabilitació dirigida a persones amb dificultats auditives o de llenguatge. Consistia en l’estimulació musical escoltant peces de Mozart i altres compositors, aconseguint canvis positius en la rehabilitació del llenguatge i en el desenvolupament de la parla. A aquest efecte se’l va anomenar “efecte tomatis”. També va elaborar un nou model de creixement i desenvolupament de l’oïda humà i va reconèixer que el fetus escolta sons dins de l’úter matern (moviments de la digestió, ritmes cardíacs, respiració de la mare..) També va observar que el nadó es relaxa quan escolta la veu de la mare.
El 1993, Rauscher i altres col·laboradors van publicar els resultats obtinguts en una investigació realitzada amb grups d’estudiants universitaris a qui se’ls va exposar que escoltessin durant 10 minuts una sonata de Mozart, aconseguint puntuacions altes en les proves d’habilitats visuoespacials i cognitives en general, així com un increment transitori del quocient intel·lectual. A aquesta troballa se la va anomenar “efecte Mozart”.
Estudis posteriors han demostrat que l’escoltar música de Mozart desencadena canvis de conducta (en relació a estats d’alerta i calma), afectivitat (indueix estats emotius) i metabòlics (augment del contingut de calci i dopamina en el cervell).
LA MÚSICA I ELS SEUS EFECTES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL
Les investigacions que s’han referit a l’efecte de la música sobre el cervell infantil, han coincidit en què aquesta provoca una activació de l’escorça cerebral, específicament les zones frontals, i occipital, implicades en el processament espaciotemporal.
La música (sobretot la clàssica de Mozart) provoca:
- Augment en la capacitat de memòria, atenció i concentració dels nens.
- Millora l’habilitat per resoldre problemes matemàtics i de raonament complexos.
-És una manera d’expressar-se.
- Introdueix als nens als sons i significats de les paraules i reforça l’aprenentatge
-Dóna l’oportunitat perquè els nens interactuïn entre si i amb els adults.
-Estimula la creativitat i la imaginació infantil.
- Al combinar-se amb el ball, estimula els sentits, l’equilibri i el desenvolupament muscular.
-Provoca l’evocació de records e imatges i s’enriqueix l’intel·lecte.
-Estimula el desenvolupament integral del nen, al actuar sobre totes les àrees del desenvolupament.

La música representa un paper important en el procés ensenyament aprenentatge dels alumnes (sobretot els d’educació inicial). Per tant, els mestres, institucions educatives, pares i personal de salut, han de conèixer els beneficis que es deriven de la utilització de la música, com a part important de l’educació integral del menor.

FONT: Dr. Eduardo R. Hernández González –Pediatra i Terapeuta de la Conducta Infantil.